Però
que ha quedat de tot plegat després de l’esclat inicial del 15M i de la
voluntarietat de les primeres setmanes? Doncs bé, durant tot aquest temps el
moviment 15M ha estat l’impulsor de grans mobilitzacions com les del 19 de Juny
o el 15 d’Octubre, entre d’altres, on exigien un canvi del sistema, alhora
també han promogut activament les jornades de Vaga General del 29 de Març i el
14 de Novembre del passat 2012 reivindicant la lluita de classes per
transformar la societat. Així mateix ha estat i és un moviment que ha servit
com a dinamitzador de les lluites socials i laborals. Tant és així que el 15M
va suposar una repolitització de part de la societat i una reactivació de
l'activisme social.
Durant
tot aquest temps algunes de les assemblees ja han desaparegut però altres
continuen treballant com a tals o s’han transformat o adaptat a altres
moviments socials més concrets. És el cas de la Plataforma de Afectats per les
Hipoteques on desenes dels i les seves activistes van passar en algun o altre
moment pel 15M. També podem parlar de qui forma part de les Plataformes per
l’Auditoria del deute, o de qui recolza als afectats per les preferents o de
qui conformen les plataformes contra la banca convencional o de qui forma part
de desenes de plataformes en defensa dels drets públics o d’altres que van
conformar coordinadores com la del 25S o de qui ha revitalitzat algunes
associacions de veïns. Aquests serien exemples d’on estan treballant els i les
activistes del 15M, però hi ha més ja que també en trobareu alguns com a nous afiliats
als sindicats de classe i combatius o a d’altres com a militants de l’esquerra
anticapitalista en totes les seves vessants. Així doncs, després del malestar i
de la indignació inicial va venir la presa de consciència de molts i moltes de
que cal participar, organitzar-se i lluitar per canviar les coses.
Però,
també cal dir que durant aquests dos anys el context econòmic, social i polític
ha empitjorat molt. Estem sota la dictadura del deute que imposa la troika (1),
el pagament del qual esta suposant la implementació per part dels governs
central i autonòmic de tota una sèrie de polítiques d’austeritat i de
retallades que ens porten a una tragèdia social. Un pagament del deute que és
una gran estafa o si es prefereix un saqueig de les arques públiques. Això és
així ja que el gran problema del deute el té el sector privat i no el sector
públic com es vol fer creure per així tenir l’excusa de privatitzar el que
queda d’un estat de benestar ja de per si reduït però que almenys cobria les
necessitats bàsiques de la població. És una estafa també perquè l’augment del
deute públic és conseqüència dels baixos ingressos (2) i dels continus rescats
bancaris. És la política de privatització de beneficis i socialització de
pèrdues. Així doncs aquestes polítiques ens duen a una situació de pèrdua continuada
de tota una sèrie de drets socials i laborals històricament conquerits i que es
concreta en el drama de l’atur (3), dels desnonaments i de la privatització
dels serveis públics. És a dir, un empobriment continuat de la població, un
augment de les desigualtats socials i una degradació i precarització de les
condicions de vida d’un ampli sector de la societat. Amb tot això les protestes
han augmentat i, com era d’esperar, també la criminalització i la repressió a
tota persona o col·lectiu que lluita per canviar la situació.
És
en aquest context quan arriba una nova convocatòria de mobilització per part
del 15M amb manifestacions, xerrades i
qui sap si ocupacions a diverses ciutats de l’Estat i de Catalunya així com amb
diverses accions per al mateix 15 de Maig. Tot plegat ha de servir per
continuar denunciant i rebutjant un sistema econòmic, polític i social que
només beneficia a una minoria de la població i que condemna a la misèria a una
gran part de la població mundial, i per plantejar i debatre sobre possibles
alternatives a aquest model d’organització social. Unes alternatives que estan
sobre la taula: economia social, sobirania alimentaria, sindicalisme de classe
i combatiu, banca pública sota control social, municipalisme alternatiu, vivenda
digna garantida, serveis públics de qualitat, renda bàsica universal, treball
digne, etc. Propostes que serviran per anar avançant cap a un món on la
justícia social, la solidaritat de classe, la igualtat, la llibertat i la
democràcia radical siguin els principis d’una societat que ha d’estar fora de
la lògica del sistema capitalista.
Per
això, tant aquest 12M15M com després participa, organitzat i lluita per
transformar la societat.
(1)
La troika esta conformada pel Banc
Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea.
(2)
Veure aquest article sobre el
Frau fiscal a l’Estat.
(3)
Veure l’article: “El drama
de l’atur”
