dissabte, 29 novembre de 2014

Un atac a la democràcia i al dret a decidir: l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats UNITS

Aquest acord és conegut com TTIP per les seves sigles en anglès, però què és el TTIP? qui està darrere la seva negociació? per què es vol implantar? i com ens afecta a cadascuna de nosaltres?
EL TTIP pretén convertir-se en un tractat d’ampli abast entre els EEUU i la UE. Les parts negociadores són la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea) i el govern dels Estats Units. Aquestes negociacions busquen facilitar el lliure comerç i la inversió directa mitjançant l'eliminació d'obstacles normatius suposadament innecessaris i l’harmonització a la baixa de les regulacions a través del Consell de Cooperació Regulatòria per així afavorir l'accés al mercat de les empreses multinacionals d'ambdós costats de l'Atlàntic en condicions molt favorables als seus interessos.  

Des dels inicis de les converses les negociacions s’han mantingut en secret fent de l’opacitat i de la manca de procediments democràtics les senyes d’identitat de les mateixes. No hi ha mecanismes que facilitin la informació sobre el Tractat i les negociacions que es duen a terme entre les parts i, per tant, la ciutadania no coneix en que consisteix aquest Tractat ni com afectarà a les seves vides. En canvi les grans empreses multinacionals si que tenen accés a la informació alhora que pressionen a través de lobbies (1) per a influir en les negociacions i així assegurar-se mesures favorables als seus interessos privats.  Per tant, s’està treballant per una des-regulació o regulació unilateral favorable als interessos de les grans corporacions tant per la nova regulació que es vol aprovar com per els mecanismes d’arbitratge entre les parts en conflicte que es volen imposar.    
Totes les informacions que van apareixent del TTIP gràcies a algunes filtracions indiquen que els objectius de l’acord amenacen importants drets socials, laborals, mediambientals i democràtics adquirits en les llargues i dures lluites socials. Un Tractat que amb l’actual visió dels drets de propietat intel·lectual només afavoreix els monopolis. Tot plegat suposaria unes conseqüències molt desfavorables per a la majoria de la població de la UE, dels EEUU i de la resta del món ja que hi hauria una igualació a la baixa de les diferents regulacions degut a la pressió de les multinacionals les quals podrien fins i tot negociar amb els estats les reformes del mercat laboral - cada cop més flexibles -. Estarien per tant en perill els drets laborals, els serveis públics, la sanitat, l’educació, l’alimentació (2), l’energia i el medi ambient, en una carrera per igualar drets i estàndards laborals i mediambientals a la baixa.
Però aquests tipus de tractats no són res nou ja que fa dècades que s’imposen a diferents parts dels món i són un exemple clar de a qui afavoreixen. És el cas, per exemple, del NAFTA (Tractat de lliure comerç entre Mèxic, EE.UU i Canadà) amb conseqüències molt desfavorables per a la majoria de les poblacions ja que el que es prioritza per damunt de tot són els interessos de les grans corporacions multinacionals. Hi ha molts més tractats regionals o bilaterals entre els EEUU i altres països o entre la UE i altres països que aquests promocionen per afavorir la liberalització comercial i la posada en pràctica de tota una sèrie de normatives desfavorables per a les poblacions sobretot dels països empobrits i amb poc poder de negociació (3).
Però tornant al TTIP, aquest acord també incorporaria un mecanisme de Solució de Diferències entre els Estats i els Inversors (les grans corporacions multinacionals). Aquest mecanisme d’arbitratge conegut com ISDS esta fora dels tribunals nacionals i estableix la possibilitat de que les multinacionals demandin als Estats si consideren que aquests prenen alguna decisió que vulnera els seus interessos presents i/o futurs. Un mecanisme pervers de resolució de conflictes entre Estat-Inversor ja que està esbiaixat a favor dels interessos de les corporacions i en contra de l’interès general.  
El TTIP és una de les majors amenaces a la sobirania dels pobles, a la democràcia i al dret a decidir sobre els afers públics ja que com hem dit aquest tractat articula mecanismes per a que les empreses puguin imposar els seus interessos front els de la immensa majoria de la població. Cal també fer referència a que  el passat 6 de maig al Congrés dels Diputats CiU (4) es va unir al PP, al PSOE i a UPyD per votar en contra de fer un referèndum sobre el TTIP. On queda, per tant, el dret a decidir que tant enarbora CiU segons per a què?.

Finalment per aturar aquest atac a la democràcia i als drets de les persones i del mediambient cal superar primer la invisibilització mediàtica per a que la majoria de la població conegui en que consisteix el TTIP i com els pot afectar. A través de la campanya No al TTIP es pot conscienciar a la població sobre aquesta Tractat i de les possibles respostes front al mateix: mobilitzacions, recollida de signatures, accions de protesta i de denúncia, etc. Tot plegat per articular una resposta massiva per exigir transparència en les negociacions i que qualsevol acord que es prengui interposi les persones, els drets socials i laborals i el planeta als interessos corporatius. Una alternativa és la proposta de l’Aliança per un Mandat per un Comerç Alternatiu.  
(1)    El 93% de les reunions preparatòries per a les negociacions del TTIP van ser amb lobbies.
(2)    Les empreses de l’agroindustria volen aprofitar el TTIP per imposar encara més els transgènics.
(3)    Podeu trobar més informació sobre els Tractats de Lliure Comerç a la campanya de Setem al respecte http://www.setem.org/site/cat/notlc/tractats-de-lliure-comerc/

dijous, 27 novembre de 2014

29N - Totes les lluites al carrer

Aquest dissabte 29 de novembre tenim dos actes centrals per mostrar quina Catalunya volem i fer extensiu així el dret a decidir sobre tot allò que afecta a les nostres vides. Cal una resposta massiva al carrer per defensar els drets públics i les conquestes socials, alhora que per fer pales que sense mobilització no pot haver canvi social favorable a les classes populars i treballadores.
Per una banda les Marxes de la Dignitat, sota el lema “Pa, treball i sostre” tornen a fer una convocatòria per reivindicar els drets socials i laborals i exigir el no pagament del deute il·legítim.
Per altra la Marea Blanca de Ponent i Pirineus convoca a la ciutadania a inundar Lleida per evitar que el Govern aprovi el consorci de la privatització de la sanitat pública.  
Ambdues mobilitzacions han de ser el més massives possibles per fer visible el rebuig a les polítiques de retallades i d’austericidi que el Govern de Mas aplica sistemàticament fent així camí cap al seu model de país.  

diumenge, 23 novembre de 2014

Senyor Mas convoqui eleccions constituents

Senyor Mas aquesta legislatura ha acabat, no busqui cap pacte ni subterfugi per mantenir-se al capdavant del govern (1) fins 2016. Ara li toca convocar eleccions anticipades a través de les quals una majoria parlamentaria obtingui el mandat democràtic sobre el futur polític de Catalunya.
Durant aquest darrer període legislatiu no es va poder fer el referèndum d’autodeterminació, ni tampoc la Consulta pactada amb les forces parlamentaries favorables al dret a decidir. En comptes d’això es va inventar l’anomenat “Procés de participació ciutadà” mitjançant el qual es va poder consultar als catalans i catalanes sobre el futur polític de Catalunya. Aquesta jornada participativa va ser un èxit gràcies a la massiva mobilització popular i constata que tot i les prohibicions, amenaces i boicots els i les catalanes estem disposats a desobeir per decidir el nostre futur. Al mateix temps durant aquesta legislatura el seu govern ha estat al capdavant de l’aplicació de les polítiques neoliberals i a l’avantguarda dels casos de corrupció.
Senyor Mas convoqui eleccions anticipades al Parlament per no dilatar en el temps les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya. Convoqui eleccions, però no eleccions plebiscitàries amb la independència com a única qüestió a tenir en compte. Convoqui eleccions constituents que serveixin per decidir sobre la relació de Catalunya amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, és a dir, per decidir sobre la independència (2) però també sobre tot el que afecta a la ciutadania. Una ciutadania que pugui decidir sobre quin model d’Estat i d’ordenació socio-econòmica vol. Aquí cal fer-se la pregunta i reflexionar sobre quin és el model de país que vol o que esta construint CiU? 
Algunes entenem el procés cap a la independència i la independència en si mateix com a mitjà per a la ruptura democràtica i la transformació social. En aquest sentit no hi ha que oblidar que el govern que sorgeixi d’aquestes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya haurà de prendre tota una sèrie de mesures econòmiques i socials que afectaran directament als afers del dia a dia del poble català, és a dir, es legislarà sobre sanitat, educació, medi ambient, transport i serveis socials entre molts altres afers. S’aprovaran uns pressupostos i tota una sèrie de polítiques públiques que podran ser favorables a la majoria social o, com han estat fins ara, favorables a una minoria econòmica i financera gracies a CiU (amb el suport d’ERC). Per tant no deixem que les elits polítiques i econòmiques menyspreïn el dret a decidir sobre la qüestió social.
Una qüestió social que està íntimament lligada a la qüestió nacional. No podem dir primer la independència i després ja veurem el que farem perquè llavors ja serà massa tard per als interessos de la majoria social. Hem d’empènyer per poder decidir democràticament el nostre futur com a poble alhora que aprofundir en la qüestió social per poder decidir sobre quin model de país volem (3), és a dir, omplir de contingut social la reivindicació nacional. I això passa per organitzar un bloc unitari que mantingui i augmenti la mobilització social front a les retallades alhora que articular una candidatura amplia al Parlament que defensi la apertura d’un procés constituent democràtic i des de baix per decidir-ho tot. Sinó aquest procés constituent ens el faran les elits de Catalunya. Les mateixes elits que han retallat en milers de milions d’euros la sanitat i l’educació públiques i els serveis socials; les mateixes elits que estan immerses en innumerables casos de corrupció; les mateixes elits que afavoreixen a les gran empreses – en les que després molts treballaran com assessors -; les mateixes elits que criminalitzen la pobresa i persegueixen la protesta.
Senyor Mas convoqui eleccions anticipades al Parlament de Catalunya i no ens busqui ni interpel·li per a una llista de país ni per una llista del president. No necessitem cap d’aquestes opcions sinó una candidatura el més amplia possible que defensi la ruptura amb les polítiques d’austericidi dutes a terme fins ara i de pèrdua de drets i que treballi per la obertura d’un procés constituent des de baix. Un procés constituent per aprofundir en el dret a decidir i que serveixi per a construir un nou país que sigui sobirà per establir lliurement la seva relació amb la resta de pobles i que sigui favorable a una democràcia real, a la justícia social i a la solidaritat entre pobles.
(1)     Podria donar-se el cas d’un pacte de CiU amb el PSC (sociovergència) per aprovar els pressupostos i així anant dilatant el procés i agafar-se al poder.  
(2)     La independència és condició necessària també per articular qualsevol relació federal o confederal amb la resta de pobles d’Espanya ja que la negociació de la relació amb aquests ha de ser en pla d’igualtat i, per tant, primer cal convertir-se en un Estat independent.
(3)     Aquesta és la dinàmica de treball de la campanya “Esquerres pel SíSí”

dilluns, 10 novembre de 2014

Mostra de Cinema Indígena a Tarragona

Aquest dimecres 12 de novembre Entrepobles Camp de Tarragona organitza la projecció del documental: "En el camino claro"amb Domingo Hernández Ixcoy (Guatemala).
Amb el documental i el posterior col.loqui es vol analitzar l'actual situació guatemalenca, on els pobles indígenes estan defensant-se de l'entrada de transnacionals extractives de recursos naturals als seus territoris, amb l'aval d’un Estat que no considera la seva cosmovisió sobre l'ús de la terra i tampoc respecta els seus drets col·lectius reconeguts.

La Mostra de cinema serà a les 19:00h a l'Espai Jove Kesse  (C/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14)
 

diumenge, 9 novembre de 2014

9N: 10 raons per votar i votar SíSí


Aquest 9N aniré a votar per a que sigui una jornada de participació massiva que faci que al dia següent estiguem més propers a poder exercir de forma vinculant el dret democràtic de l’autodeterminació.  

Aquest 9N aniré a votar perquè votar és democràcia, encara que democràcia no és només votar.

Aquest 9N aniré a votar per exercir el dret a decidir, un dret a decidir que no s’ha de limitar a la qüestió nacional sinó que s’ha d’aplicar també a la qüestió social.

Aquest 9N aniré a votar perquè front la “legalitat” del govern de Mariano Rajoy i dels magistrats del Tribunal Constitucional esta la legitimitat del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur com a poble.

Aquest 9N aniré a votar per desobeir l’autoritarisme i la intransigència del PP però també de PSOE.


Aquest 9N aniré a votar i votaré SíSí perquè Catalunya és sobirana i té tot el dret a ser un estat independent per la seva historia, cultura, llengua i tradició.

Aquest 9N aniré a votar i votaré SíSí per a facilitar que s’obri un procés constituent des de baix on els catalans i catalanes puguem decidir quin nou model d’Estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

Aquest 9N aniré a votar i votaré SíSí perquè qualsevol nou model de relació amb Espanya, el federal o confederal inclosos, passa primer per la ruptura amb l’Estat espanyol per a després negociar, si es vol, en pla d’igualtat quina relació volem tenir.

Aquest 9N aniré a votar i votaré SíSí per possibilitar la ruptura democràtica del Règim del 78 i facilitar que s’obrin processos constituents a la resta de pobles de l’Estat Espanyol.

Aquest 9N aniré a votar i votaré SíSí per avançar cap a una República Catalana Independent del 99% basada en la democràcia, la justícia social, la igualtat i la solidaritat.