En aquest vídeo el consultor educatiu Curtis Johnson explica que l'educació està vivint un procés d'innovació disruptiva que, amb suport de les plataformes digitals, revolucionarà la manera d'aprendre a les aules. Aquest concepte d’innovació disruptiva s’entén com el sorgiment que de vegades es produeix d’una innovació radical que trenca amb el paradigma anterior, és a dir, que una innovació disruptiva és alguna cosa que obliga a la indústria a canviar els seus esquemes i a adaptar-se per no morir.
És evident que les noves tecnologies faran que hi hagi un canvi substancial en el model educatiu, i que aquest ha d’adaptar-se a les necessitats i a la realitat de l’època actual. Tot i això, no comparteixo la visió que dona Johnson ja que em pareix molt lligada a l’economia i al mercat laboral. Per a mi, l’educació ha de servir per a emancipar a les persones, és a dir, per a formar ments crítiques que decideixen per ells i elles mateixa.
Les noves tecnologies poden ser una eina eficient per a millorar l’aprenentatge educatiu i facilitar-lo. En aquest sentit, poden servir de suport a les explicacions del professorat, possibilitar l’accés al coneixement, facilitar l’autoaprenentatge de l’alumnat amb les orientacions del professorat, etc. També considero, tal i com estableix Johnson, molt important que en aquest nou procés d’aprenentatge educatiu s’adquireixin competències com el treball en equip i la col·laboració. Però, no estic d’acord amb ell quan afirma que amb l’educació en línia s’adquireixen aquestes competències. Si és cert que en moltes classes clàssiques tampoc s’adquireixen perquè molts alumnes, tal volta, no participen, o que, inclús el professorat no incentiva aquest model d’aprenentatge; però d’ahí a afirmar que l’educació en línia si que facilita l’adquisició d’aquestes competències, doncs, per mi tampoc és cert. Crec que depèn molt del professorat, és a dir, de la seva motivació i dels seus plantejaments envers l’educació i els objectius per als quals ha de servir.
