Eduardo Punset entrevista a Marc Prensky, escriptor i consultor, especialista en videojocs i aprenentatge i expert en l'educació del futur.
Prensky estableix que els videojocs t'ensenyen a assumir riscos, que amb ells aprens a actuar a partir d'un feedback, a prendre bones decisions, és a dir, que aprens aquest tipus de coses que després es transmeten a totes les nostres professions. En aquest sentit cal destacar que si be hi ha una gran varietat de videojocs que tal volta puguin servir com un instrument que faciliti l’adquisició de certes habilitats i ha també molts altres que no compliran aquesta funció.
Prensky continua explicant que les experiències que vivim influeixen en el nostre cervell i posa el exemple dels músics els quals tenen cervells de major grandària, és a dir, que si repetim alguna cosa una vegada i una altra, aquesta repetició influirà en la capacitat de fer-la. Amb aquesta argumentació Prensky estableix que els afeccionats als videojocs solen tenir millor visió perifèrica, i que , per tant, mostren una major concentració, una major concentració visual. En aquest sentit llança la idea de que potser tinguin majors habilitats per a la resolució de problemes i, tal volta té raó si realment amb els videojocs s’aconsegueix millorar la concentració.
Un aspecte que m’ha cridat bastant l’atenció ha estat el paral·lelisme que fa entre els llibres i els videojocs ja que explica que abans els joves centraven la seva atenció en els llibres perquè era on radicava l’acció, i que ara aquesta acció ha passat al món de les pantalles. En aquest sentit és interessant el que diu Prensky de que hi ha que cridar l’atenció dels joves per a que aquests s’interessin per l’aprenentatge.
