L’autor descriu l’avaluació com
un procés d'adquisició i processament de les evidències necessàries per
millorar l'aprenentatge i l'ensenyament, com un sistema de control de la
qualitat educativa, així com un instrument de la pràctica educativa que permet
comprovar si els procediments utilitzats són igualment efectius en l'assoliment
de les finalitats educatives.
Aquesta avaluació englobaria tot
el procés d’aprenentatge, és a dir, seria una avaluació continua, la qual
contempla la fase d’avaluació inicial, la formativa o de processos i la
sumativa o final.
Així mateix, l’autor defineix el
concepte d’avaluació i matisa les diferències entre medició i avaluació. Essent
la primera una expressió objectiva i quantitativa d’un tret que es localitzaria
en un lloc subordinat servint als propòsits de l’avaluació.
Per tant, Martínez destaca que
l’avaluació no és una activitat aïllada del procés formatiu sinó que és un
procés continu, acumulatiu i dinàmic que exigeix una constant retroalimentació.
També estableix que ha d’haver-hi una objectivitat educativa la qual implica
una actitud crítica que analitzi les diverses causes del rendiment però senyala
que no hi ha que mitificar les notes.
Per últim, l’autor recalca la importància
de l’avaluació com a procés que facilita informació per a la presa de decisions
ja que permet determinar les necessitats de l’alumnat i les demandes dels
objectius.
Enllaç
al text original: La evaluación de los aprendizajes. Enrique
Martínez-Salanova Sánchez.
