Aquest passat 19 de
Juliol la manifestació contra el nou paquet de retallades del govern central va
ser tot un èxit. La mobilització convocada per la Plataforma en Defensa
dels Drets Públics (PDDP) i l’Assemblea 15M de Tarragona va ser masiva ja que milers de persones van participar-hi.
A les 19:30 la marxa
havia de començar des de la Plaça Imperial Tarraco però una hora abans 3
columnes amb desenes de persones van començar ja a caminar cap a la Plaça. La
primera i més nombrosa de les columnes va ser la que venia des dels barris de
Ponent i les altres dos baixaven del Barri de Sant Pere i Sant Pau i des de l’Hospital
Joan XXIII respectivament. Les tres columnes, organitzades les dues primeres
per les assemblees dels barris i l’altra pels treballadors i treballadores de l’Hospital,
van estar molt animades des de l’inici, van tallar carreteres com la N-340
entre moltes altres i van cantar consignes contra l’estafa de la crisi, contra
les retallades estatals i autonòmiques i demanant la dimissió del govern.
Així mateix, quan les
columnes van arribar a la Plaça Imperial Tarraco ja es tenia la sensació de que
la manifestació seria massiva, cosa que només vam començar a caminar es va
constatar amb la visió de milers de persones reivindicant els seus drets
socials i laborals pels carrers de la ciutat. Tot seguit i després de realitzar
un recorregut pels carrers més cèntrics la multitud va arribar a la Plaça de la
Font on es va llegir un manifest per part d’un representant de la Federació d’Associacions
de Veïns de Tarragona, el qual després va donar pas a diversos parlaments breus
per part de representants dels sindicats, del 15M i d’altres moviments socials
de la ciutat. Entre mig dels parlaments la multitud no parava de cridar
consignes exigint un altra Vaga General i declarant que no és una crisi sinó
que és capitalisme.
Referent a les intervencions
que es van fer m’agradaria destacar molt breument tres aspectes que considero
importants. El primer la crítica que es va fer a l’oportunisme d’alguns partits
i les seves joventuts en aprofitar el treball de la PDDP i del 15M per a
visualitzar-se quan alguns d’ells, fem memòria, són responsables de retallades
i imposicions tan greus com la reforma de la constitució que va instaurar l’obligació
del pagament del deute, la reforma de les pensions i una reforma laboral
regressiva que precaritzava encara més les condicions laborals de la classe
treballadora, entre d’altres retallades. En aquest sentit trobo molt oportuna aquesta
crítica. El segon punt a destacar es el de la crida que es va fer a
radicalitzar la resposta en el sentit d’obrir un procés de mobilització
continuada el més massiva possible que utilitzi instruments com el d’una Vaga
General (si cal de varis dies, que caldrà) com un mitja, no com un fi, per a la contestació
a les mesures antisocials que imposa el govern central i també l’autonòmic. I,
finalment, el tercer aspecte a destacar és el de la crida a la necessitat d’ampliar
l’autoorganització social a través d’un entramat d’associacions, casals,
ateneus, etc. que és combinin amb el moviment obrer i veïnal, als quals hi ha
que revitalitzar. I per això fa falta prendre consciencia primer i després es
necessari el compromís militant de molta més gent, és a dir, la implicació decidida
en la lluita pels nostres drets socials i laborals i per un canvi de model de societat. En aquest sentit és molt
important l’autoorganització veïnal a través d’assemblees de barri i és per
això que a Tarragona cal destacar la nova dinàmica d’assemblees de barri que
primer St. Pere i St. Pau i després Camp Clar/Torreforta s’ha encetat. Un
procés assembleari que cal ampliar a la resta de barris de la ciutat i que els
sindicats han de promoure en els centres de treball.
