El passat 22 de Febrer la fundació FOESSA va
publicar l’informe “Exclusión
y Desarrollo Social: análisis y perspectivas 2012” en el qual s’examina
i detalla la realitat social de l’Estat a partir de l’anàlisi de diferents indicadors
socials disponibles sobre renda i desigualtat, ocupació, pobresa i privació, i
drets i serveis socials. Alhora, l’estudi també analitza l’estat de la
Cooperació al Desenvolupament i inclou un apartat on debat una sèrie d’aspectes
sobre la participació de la societat civil, les problemàtiques associades a la
joventut, les perspectives per a les organitzacions del tercer sector, així com
la bancarització de les caixes d’estalvis.
Una de les principals conclusions
de l’estudi és que la pobresa en l’actualitat és més extensa, més intensa i més
crònica que mai, i dóna la dada de que gairebé el 22% de les llars estan per
baix del llindar de la pobresa[1]
i que un 25% estan en situació de risc. Aquestes xifres són de les més elevades
de tota Europa i s’agreugen sense parar any rere any. Així mateix, l’anàlisi
destaca també que les desigualtats i la bretxa salarial entre rics i pobres, és
a dir, entre classes socials, no fan més que augmentar des de que va començar
la crisi, comportant un gradual increment de la polarització de la societat. Pel
que fa referència a la Cooperació al Desenvolupament l’informe no ens fa ser gens
optimistes envers aquest sector ja que estima que la reducció de l’Ajuda
Oficial per al Desenvolupament[2]
de l’any 2011 ha superat el 20% i les perspectives per al pressupost del 2012
encara són pitjors. També, un altre punt interessant a destacar de l’informe és
el del debat sobre el procés de bancarització de les caixes d’estalvi, del qual
escriuré en un altre moment.
Així doncs, es pot afirmar que l’estudi
de FOESSA fa un anàlisi exhaustiu de la situació actual, però també
cal senyalar que passa per alt les causes de la mateixa. Unes causes que
provenen de la forma en que s’organitza l’activitat socioeconòmica, que no és
altra que el model capitalista de producció, distribució i consum. Un model
insostenible tant social com ambientalment que els diversos governs intenten
apuntalar.
Amb aquesta situació d’augment de
la pobresa i de les desigualtats socials, que juntament amb una xifra d’atur que no deixa d’incrementar-se al
igual que ho fa el percentatge de treballadors pobres[3],
aplicar retallades socials i laborals no té cap sentit si realment el que es
vol és revertir aquesta situació d’empobriment continu. En aquest sentit, en la
presentació de l’informe es va senyalar que la reducció de la inversió social, degut
a l’ajust i les retallades, de l’Estat provocarà un inevitable augment de la
pobresa. Arribats a aquest punt a mi m’agrada
més parlar d’empobriment i no de pobresa ja que aquest es produeix com a
conseqüència de l’aplicació d’una sèrie continuada de retallades dels drets socials
i laborals, històricament conquistats, que no responen a cap criteri econòmic
sinó a una ideologia concreta que imposa els seus principis, si fa falta,
implantant els seus propis governs i dirigint-ne d’altres.
[1] El llindar de la pobresa,
que es calcula a partir de la renda mitjana, és en l’actualitat de 7.800 euros.
[2] Per aprofundir en les
retallades en Cooperació al Desenvolupament podeu llegir l’article publicat el
passat 4 de Gener al bloc de l’autor. Fes
clic aquí.
[3] Treballadors pobres són aquells
que tot i tenir un treball estan sota el llindar de la pobresa o en risc
d’estar-ho.