El passat 30 de Gener la patronal ANGED (1) i els pseudo-sindicats
FETICO i FASGA van pactar el nou conveni dels grans magatzems el qual suposa un
retrocés en les condicions de treball, ja de per si dolentes, de les persones
treballadores d’aquest sector. El com s’ha arribat a signar aquest nou conveni
respon a una estratègia negociadora que la patronal i els seus satèl·lits sindicats
van dur a terme durant les negociacions (2).
Aquest nou conveni pretén mantenir el màxim de guanys possibles per a
les empreses del sector a costa dels i les treballadores. Així doncs, s’aprofundeix
en la mobilitat funcional i geogràfica així com en la flexibilització horària,
la qual ajusta la jornada laboral a les necessitats de la producció amb una borsa
de 180 hores flexibles de les quals podran disposar les empreses en qualsevol
moment. Això comporta una desregulació de la jornada laboral o millor dit una
regulació unilateral en favor de l'empresa, és a dir, estar a disposició de
l’empresa quan calgui i per al que calgui. Així mateix el salari es congela o
en alguns supòsits, segons evolucionen les vendes, es pot reduir un 5% i s'augmenta la jornada laboral en 28 hores
anuals passant de les 1770 a les actuals 1798 hores. A més, en l’aspecte
salarial cal tenir en compte l'augment de la inflació durant els anys de
vigència del conveni, lo que en la pràctica suposarà una pèrdua de poder
adquisitiu o el que és el mateix treballar més hores per menys salari. Un altre
element introduït en aquest conveni i que empitjora les condicions laborals de
les plantilles es que s'augmenten el numero de diumenges i festius obligatoris
que es tenen que treballar. En aquest sentit desapareix el dret del cobrament
per treballar en festius ja que el nou conveni estableix la gratuïtat de
treballar el 55% dels festius i diumenges que obrin els centres. Finalment
també hi ha, entre d’altres mesures (3), un deteriorament dels períodes de
proves i dels contractes d’inici i de pràctiques. 
Amb tot això tenim que la patronal vol mantindre els seus beneficis a
costa dels drets i les condicions laborals dels i les treballadores. Així doncs
aquestes mesures són una volta de rosca més en la degradació dels drets
laborals de les persones treballadores d’un sector on els salaris són
escandalosament baixos i que durant els anys de crisi i gràcies a les darreres
reformes laborals (4) els acomiadaments han estat i estan a l’ordre del dia. És
més, aquests treballadors i treballadores tenen una sobrecarrega de treball
molt gran degut a aquest ajustament de les plantilles durant els darrers anys, alhora
que estan realitzant molts esforços per adaptar-se a les exigències
empresarials. Una sobrecarrega de treball que augmenta junt amb la continua
imposició de la flexibilitat laboral lo que comporta conseqüències per a la
salut dels i les treballadores i per a conciliar la jornada laboral amb la vida
personal i familiar.
Així doncs, les grans empreses que conformen l’ANGED i que controlen el
57% de la quota de mercat del seu sector continuen tenint grans beneficis tot i
haver-se reduït el nivell de vendes. Cal recordar que, per una banda, dins
d’aquestes empreses hi ha algunes grans fortunes de l’Estat espanyol i de
l’estranger i que, per altra, les diferències salarials entre els i les
treballadores i els directius d’aquestes empreses són escandaloses.
El que han aconseguit ANGED i els seus satèl·lits sindicals amb la
imposició d’aquest nou conveni és que el cost de la crisi recaigui en els de
sempre, els i les treballadores. És per això que ara cal mostrar un rebuig
contundent a aquest conveni mitjançant diferents mobilitzacions alhora que cal
prendre consciència de classe i organitzar-se, ja sigui en els sindicats que
clarament es posicionin en contra de qualsevol retallada dels drets laborals i
canviar així la correlació de forces respecte als sindicats grocs o ja sigui
directament mitjançant l’autoorganització dels i les treballadores en els seus
centres de treball, sinó el futur immediat és més precarietat i salaris de
misèria.
(1)
ANGED és l’associació nacional de
grans empreses de distribució i esta formada per: Akí Bricolage, Alcampo,
Apple, Bricolage Bricoman, C&A Modas, Carreforur, Conforama, Cortefiel, El
Corte Inglés, Hipercor, Makro, Eroski, Ikea, Leroy Merlin, Media Markt, Toys ‘R’
Us, Word Duty Free Group.
(2)
Veure l’article: “Treballar
més per menys. La negociació del conveni col·lectiu dels grans magatzems”.
(3)
En aquest enllaç al butlletí
informatiu de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO podeu veure
amb més detall els canvis que suposa aquest nou conveni.
(4)
Veure l’article: “La darrera reforma laboral: un atac frontal a la classe
treballadora"
